Per començar la classe em vist un vídeo del qual, després hem fet un debat. El vídeo tracta del Sistema Educatiu Finlandés, un sistema completament diferent al nostre sistema pel seu procés en quant a l'eduació. Parla de les seues característiques com que aquest és igualitari, és gratuïta a temps complet per als estudiants i aquesta gratuïtat inclou l'assistència sanitària i el menjador, durant tota l'escola elemental, de 7 a 16 anys, tots els llibres i materials escolars són gratuïts i donats pel mateix centre. Els alumnes que viuen lluny de l'escola poden demanar el reemborsament del cost del transport. Els alumnes que tenen dificultats d'aprenentatge podent també beneficiar, en el mateix centre, de l'ajuda d'un professor especialista , que pot anar a classe per guiar o bé treballar amb ell de manera separada. En els estudis que es fan per analitzar els motius d'aquests bons resultats es posaven en relleu l'alt grau de responsabilitat dels alumnes, l'absència d'estrès en un sistema on no es pot repetir curs i la qualitat de la formació dels docents.
És important considerar que els docents del sistema públic són elegits directament per la directiva del centre educatiu. Això permet que cada centre pugui crear els millors equips de treball i buscar els professors que millor encaixin en el seu projecte educatiu real.
Cal remarcar que Finlàndia ha tingut una reforma que els ha dut a una bona situació educativa, tanmateix, ací n'hem fet tantes, que no conseguim que millore el nivell. A Finlàndia, a partir de d'ací acull tots els alumnes en les mateixes instal·lacions tant a primària com a secundària fins als 16 anys i reben el mateix ensenyament elemental. Aquesta progressivitat permet estudiar de manera objectiva els resultats de la reforma comparant el futur d'una edat tocada per la reforma i aquells de la mateixa edat no tocats per la reforma educativa. Per conclusió, la reforma ha suposat una reducció de les desigualtats en un 25%.
http://www.youtube.com/watch?v=-ZnCK77VGTw
Després d'aquest debat, hem passat a la sessió pràctica. Hem posat en comú les aportacions dels coneixements més importants del capítol. El més significatiu pot ser el fet de que, mentre el xiquet no està educat, el educador no pot elegir els seus propòsits de aprenentatge per sí mateix ni decidir que és imporant per a ell, doncs ningú és autònom. No obstant això, el educador no sempre aconsegueix que l'altre faja el que ell considere que li convé per a conseguir el propòsit. El educador construeix un marco en el que l'altre puga anar descobrint regles bàsiques que li permeten obrar per si mateixos. Encara que, no pot imposar sabers en el nom de la seua universalitat, sinó que ha de posar a prova esta universalitat al mateix acte de transmetre'ls.
Després hem fet un resum de tot el llibre, millor dit, el més ignificatiu de tota la lectura. El llibre ens ha aportat uns coneixements sobre l'educació els quals hem debatit per comprendre'ls millor. Ens ha situat en un ambient en el qual desconeixem un poc, i ens ha profunditzat en el tea de l'educací, fent-nos aprendre, amb una lectura plena de metàfores, definicions i anècdotes.
