miércoles, 18 de diciembre de 2013

Sessió del 18 de desembre, sobre el teatre oprimit.

El teatre de l'Oprimit.

El Teatre de l'Oprimit és una tendència teatral sistematitzada pel dramaturg, actor, director i pedagòg teatral brasiler Augusto Boal (1931-2009) en els anys 1960. Actualment Julián Boal, el seu fill, segueix les seves teories des Brasil.


La millor definició per aquest factor seria la que es tracta del teatre de les classes oprimides i per als oprimits, per desenvolupar una lluita contra estructures opressores. El Teatre de l'Oprimit reb influència del Teatre Èpic de Bertolt Brecht i de la Pedagogia de l'Oprimit de Paulo Freire. Les tècniques són les que comprenen uns jocs i dinàmiques múltiples que es descriuen en el seu llibre "Jocs per a actors i no actors" per posteriorment analitzar les opressions i relacions de poder i així poder combatre-les.

http://www.youtube.com/watch?v=boxkhGZ1Ca0



Al final de la classe, hem fet un debat. Hem exposat la idea de incorporar al sistema educatiu una tècnica com aquesta. Ens hem adonat, de que la majoria de nosaltres practicaba alguna cosa quan era xicotet a l'escola, amb un professor que donava suport a aquest art, tanmateix, no a totes les escoles ni de la millor manera s'adaptava aquestes tècniques. Potser, com forme estan les coses, no siga el millor moment per als que han de lliurar un sou, encara que per als xiquets pot ser una  tècnica per a desenvolupar un lluita contra estructures opressores.



Sessió del 18 de desembre, sobre la violència de gènere.

Violència de gènere.


La violència de gènere és un tipus de violència física o psicològica exercida contra qualsevol persona sobre la base del seu sexe o gènere que impacta de manera negativa la seua identitat i benestar social, físic i/o psicológico. D'acord a les Nacions Unides, el terme és utilitzat «per distingir la violència comuna d'aquella que es dirigeix ​​a individus o grups sobre la base del seu gènere».

Aquesta presenta diferents manifestaciones i inclou, d'acord al Comitè per a l'eliminació de la discriminació contra la dona, actes que causen patiment o dany, amenaces, coerció o una altra privació de llibertats. Aquests actes es manifesten en diversos àmbits de la vida social i política, entre els quals es troben la pròpia família, l'escola, l'Església, entre altres.

La violència de gènere és un problema que pot incloure assalts o violacions sexuals, prostitució forçada, explotació laboral, l'avortament selectiu en funció del sexe, violència física i sexual contra prostitutes, infanticidi femení, tràfic de persones, violacions sexuals durant període de guerra, atacs homofòbics cap a persones o grups d'homosexuals, lesbianes, bisexuals i transgèneres, entre d'altres.


Aquest tipus de violència presenta diverses característiques diferents a altres tipus de violència interpersonal, i normalment se l'associa a la violència contra la dona, encara que no són sinónims a causa de l'amplitud que abasten les diferents formes de violència, ja que no tots els estudis s'enfoquen en les definicions, identitats i relacions de gènere, així, no tota la violència contra la dona pot identificar-se com violència de gènere, 16 ja que el terme fa referència a aquell tipus de violència que té les seues arrels en les relacions de gènere dominants existents en una societat, de manera que és habitual que hi haja certa confusió al respecte i per tant, hi ha certa manca de consens.

D'altra banda, alguns autors l' equiparen amb la violència de parella, terme més acotat que la violència de gènere: aquest últim «és un problema molt ampli i que no només abasta les relacions de parella», i tal equivalència d'aquests conceptes portaria conseqüències negatives per a les dones que requereixen recursos institucionals de suport.

A més, també tendeix a confondre amb la violència domèstica,  terme més restringit que, tot i que està íntimament relacionat, inclou la violència «en el terreny de la convivència familiar o assimilada, per part d'un dels membres contra altres, contra algun dels altres o contra tots ells», i on s'inclouen a més de les dones, a xiquets i ancians. Per a alguns juristes ambdós termes són «confusament utilitzats en gran part dels estudis jurídics i fins i tot de les lleis o normes que s'han encarregat de la seva regulació». Algunes investigacions utilitzen «violència de gènere en l'espai familiar» per tal de diferenciarla.

A classe, les companyes ens han plantejat una sèrie de preguntes, que per grups hem contestat. Al concloure hem vist un vídeo i hem fet un debat general.


Per acabar, presente una de les cançons d'un grup de música al qual perteneixc, sobre la violència de gènere.

http://www.youtube.com/watch?v=9QwjXPWUguM



Sessió del 18 de novembre, sobre la exposició del Síndrome de Down.

Síndrome de Down.

El síndrome de Down (SD) és un trastorn genètic causat per la presència d'una còpia extra del cromosoma 21 (o una part del mateix), en comptes dels dos habituals. Es caracteritza per la presència d'un grau variable de discapacitat cognitiva i uns trets físics peculiars que li donen un aspecte recognoscible. És la causa més freqüent de discapacitat cognitiva psíquica congénita1 i deu el seu nom a John Langdon Haydon Down que va ser el primer a descriure aquesta alteració genètica en 1866, encara que mai va arribar a descobrir les causes que la produïen. Al juliol de 1958 un jove investigador anomenat Jérôme Lejeune va descobrir que la síndrome és una alteració en l'esmentat parell de cromosomes.

  

No es coneixen amb exactitud les causes que provoquen l'excés cromosòmic, encara que es relaciona estadísticament amb una edat materna superior als 35 anys. Les persones amb síndrome de Down tenen una probabilitat una poc superior a la de la població general de patir algunes malalties, especialment de cor, sistema digestiu i sistema endocrí, a causa del excés de proteïnes sintetitzades pel cromosoma de més. Els avanços actuals en el desxifrat del genoma humà estan desvetllant alguns dels processos bioquímics subjacents a la discapacitat cognitiva, però en l'actualitat no existeix cap tractament farmacològic que puga haver demostrat millorar les capacitats intel·lectuals d'aquestes persones. Les teràpies d'estimulació precoç i el canvi en la mentalitat de la societat, per contra, sí estan suposant un canvi positiu en la seua qualitat de vida.

http://www.youtube.com/watch?v=NsKwaBMplo8

Sessió del 18 de desembre, sobre la tecnología.

L'avanç de la tecnología fins l'actualitat.

La tecnologia és tot "el conjunt de coneixements propis dels oficis mecànics i arts industrials".
Quan parlem de tecnologia, només vénen a la ment paraules com: ordinadors, jocs de vídeos, discos compactes, etc., Sense fixar-nos que aquesta paraula es refereix al infinitat de màquines o eines mogudes per una força no humana però que ha de ser dirigida per l'home. Aquestes màquines podrien ser, des d'articles tan xicotets com calculadores o rellotges, fins a automòbils, avions, o les ja inventades i famoses computadores. Cal assenyalar que diverses d'aquestes maquinàries treballen pel seu compte però va ser un home qui la va posar en marxa i qui la podrà parar.

La tecnologia, amb els seus pro i les seues contra, s'ha desenvolupat de forma meravellosa i ha permès que es prolongue la vida, es millore el sistema de salubritat i que hagen avançat els mètodes de producció i distribució de diferents coses com la collita d'aliments, la roba, etc. La tecnologia també ha contribuït al desenvolupament de noves tècniques de manufactura i ha fet que les comunicacions i el transport siguen més ràpides i eficients.

El món s'ha acovardit a causa dels avanços de la tecnologia moderna. Tan és així que ja aquesta s'ha convertit en part fonamental pel desenvolupament funcional del país. Hem arribat al punt que una societat sense tecnologia és com una societat prehistòrica. Com a les escoles, que s'han començat a situar computadores per ensinistrar els xiquets des dels quatre anys d'edat.

En conclusió, podem resumir que la tecnologia moderna està augmentant la productivitat i l'efectivitat, com a resultat, per la qual cosa es requerirà un esforç menor de treball per satisfer les necessitats bàsiques de l'individu. Vegem de manera positiva el futur en la tecnologia, però recordem que hem de saber manejar i utilitzar-la per una millor qualitat de vida.

  http://www.youtube.com/watch?v=DfNBmK-2VS0



miércoles, 11 de diciembre de 2013

11 de Desembre, J.GIMENO SACRISTÁN

"L'EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA: SEU SENTIT
EDUCATIU I SOCIAL "

L' educació obligatòria és un dels cicles d'educació, ensenyament o estudis que de forma obligatòria ha de cursar un xiquet o un jove, i el currículum, durada, objectius, continguts, procediments i metodologia, varien en funció del sistema educatiu de cada país i època.
Durant esta sessió, ens vam dividir en grups i vam llegir un apartat de la lectrua de J.Gimeno Sacristán. Un dels punts importants és que l'educació obligatòria es basa en una escolaritat igual per a subjectes diferents en una escola comuna. És a dir, tots els xiquets tenen dret a l'escolaritat, però cada un és diferent en la manera d'aprendre dins de la mateixa escola o aula.

La consideració de la diversitat humana és una constant en la història dels sistemes escolars, en el pensament en general i en l'educatiu, en particular, en permanent relació dialèctica amb la proclamació de la universalitat de la naturalesa humana, de la qual es dedueix , entre altres coses
el dret a rebre l'ensenyament en condicions d'igualtat.

L'escola i el seu currículum, que han de ser oportunitats per a tothom, passen amb
massa facilitat a ser estructures de dificultats graduades que tothom ha de
superar un mateix ritme i amb les mateixes ajudes, de manera que en cada un dels
graons que estableix la graduació mesurem als subjectes per veure si són aptes o
no, els diferenciem i els diem a molts que són desiguals als altres. Si és
oportunitat d'aprenentatge en l'escolaritat obligatòria, els continguts culturals es
converteixen en escala jerarquitzadora i excloent dels que ascendeixen a poc a poc, es
detenen en el camí o, simplement, rebutgen l'escala perquè no els atrau pujar
per ella, o perquè desconeixen on condueix i no veuen motius per ascendir per ella. Els professors de l'ensenyament primari estan acostumats a la varietat i disparitat de situacions individuals respecte de la norma ideal; pels que treballen en l'ensenyament secundari obligatori aquesta "diversitat de nivells" sol xocar amb la cultura professional purificada a batxillerat, més seleccionadora i
propícia a jerarquitzar.




EDUCACIÓ EMOCIONAL

L'educació emocional és la capacitat de controlar i reconèixer els sentiments i emocions propis i dels altres, de discriminar entre elles i fer servir aquesta informació per guiar el nostre pensament i les nostres accions.
Una de les seues funcions prinicpals és treballar la forma d'interactuar amb el món. Té molt en compte els sentiments, i engloba habilitats com el control dels impulsos, l'autoconsciència, la motivació, l'entusiasme, la perseverança, l'empatia, l'agilitat mental, etc.
Aquest sistema emocional, pareix que s'impose a la nostra voluntat conscient perquè està ben amagat a les capes més profundes del cervell, on sorgeixen les emocions de plaer, disgust, ira, por, i es guarden els "records emocionals".
Els nostres companys de classe que han exposat hui, ens han format en grups, i així poder fer un "joc'' en el qual havíem de dir a una persona del grup aquells aspectes positius que ens sorprenenen o simplement valorar a aquella persona de manera autèntica. Han hagut sorpreses i bones impressions.
Les habilitats per gaudir d'una bona intel·ligència emocional es poden aprendre i es basen en actituds que comporten resultats sorprenents, com en el cas del vídeo. L'educació emocional intenta potenciar la nostra intel·ligència emocional per tal de facilitar el desenvolupar-se a la vida amb èxit i felicitat.
Ací, enllace un vídeo, el qual m'ha paregut prou clar i transparent sobre el tema tractat:

SESIÓN 28 DE NOVIEMBRE

Durante la sesión de hoy hemos contado con las exposiciones de dos grupos de clase, el primero acerca de Toshiro Kanamori un educador japonés el cual ama su trabajo de educador; y el segundo a cerca de la educación emocional mediante el visionado de un documental de Redes de Eduard Punset.

Toshiro Kanamori es un maestro que trabaja en la escuela municipal de primaria de Kanawara, una ciudad de 8.000 habitantes, en Japón.
Ha conseguido unir aprendizaje con diversión, con respeto a la individualidad de cada niño y con un gran crecimiento personal de sus alumnos. Decidió que no sólo vale con instruir conocimientos, sino que hay que educar para la vida; explica a sus alumnos que solo tenemos una vida y que debemos vivirla con alegría, pero que la felicidad no consiste en buscar únicamente el beneficio individual, sino en aprender a pensar en los demás.
Durante sus clases son habituales "las cartas en la libreta" mediante las cuales los alumnos se sinceran y hablan acerca de sus sentimientos, vivencias y pensamientos. Mediante estas prácticas el profesor quiere conseguir un desarrollo de la empatía de sus alumnos.


Toshiro considera que el trabajo más importante de un maestro es mostrarles a sus alumnos el valor de la vida, que tienen que mostrarse tal y como son y sobretodo crear una clase en la cual los alumnos creen buenos lazos entre ellos.
Muchas veces otros profesores asisten a sus clase para observarle y aprender de él.
Durante el documental encontramos una escena en la cual unos niños son motivo de burla porque no sacan buenas notas, Toshiro les explica que la gente no se debe reir de sus amigos, sino que los ha de llevar dentro del corazón. En ese momento los alumnos comienzan a darse la culpa entre ellos, pero nunca a ellos mismos, es por ello que Kanamori les pide que reflexionen y que escriban una carta en su libreta.

Durante los dos años que estos niños cursaron Toshiro Kanamori a demás de aprender acerca de matemáticas, lengua y demás materias, los niños aprendieron que si una persona no es feliz no será nadie.
El último día con sus alumnos, este ejemplar profesor escribió en su pizarra la palabra LAZOS, una palabra que representara esos dos años en los que había conseguido que estos pequeños siempre estuviesen en sus corazones y se recordasen con un gran aprecio.



Durante la segunda exposición abordamos el tema de la educación emocional a través de un visionado del documental redes, en él encontramos las figuras de Richard Davison y Goleman, dos pioneros en el tema de la educación emocional que consideran que hemos de educar desde pequeños en este campo, para que los niños sepan gestionar sus emociones la cual cosa les repercutirá positivamente.
Debemos educar a los niños en ciudadanos ejemplares curtidos de cualidades humanas para de este modo llegue a ser una persona feliz y no un mero cuenco lleno de conocimientos que no utiliza ni le llenan como persona.

Tras el visionado hemos realizado una práctica en grupos que consistía a rodear a un miembro del grupo y mirándole a los ojos decirle algo que nos gustase de él.
Mediante esta dinámica se pretendía mostrar que muchas veces nuestros compañeros más próximos no saben que pensamos realmente y así reforzar su autoestima, ya que muchos de nosotros damos mucha importancia a aquello que los demás piensen de nosotros.



En cuanto a la práctica de éste día tuvimos unos minutos para reflexionar acerca de una experiencia positiva durante nuestro aprendizaje cosa que nos ha echo ver que cosas que a veces no les prestamos suficiente importancia llega el día en que la tiene como por ejemplo un banco de libros, el día del protagonista o una bonita excursión.