lunes, 21 de octubre de 2013
Posada en comú de la segona sessió de lectura: Frankestein, pàg.66-95
Aquesta setmana, el dijous, vam fer una pràctica en la que vam posar en comú totes les frases que consideravem més imporants, és a dir, el mateix que la setmana passada. Ara a classe ja es notava un bon ambient i millor comunicació. Vam trobar moltes frases en comú i vam aclarir dubtes, ja que molts de nosaltres no haviem comprés del tot el text, i per això el vam aprofundir.
Per finalitzar la classe, vam intentar entendre millor el text que havíem llegit, ja que encara quedaven dubtes, no obtsant això, creiem que aquest capítol és més comprensible que l'anterior.
Cuarta sesión - LA REVOLUCIÓN DE LAS TIC
Las TIC (nuevas tecnologías de la información) han causado
en nuestro siglo una gran revolución, nos han acercado a un nuevo mundo el cual
se maneja por internet. Si nos paramos a pensar, ¿cuánto uso hacemos de estos
recursos que hace años no hacíamos? Y es que si nosotros crecimos jugando en
parques al salir de clase, cada vez hoy son más los niños que se alejan de sus
iguales para dedicarle más tiempo a éstas.
¿Es esto bueno? Como todo, es bueno en su justa medida, ya
que el niño debe dedicar un tiempo a jugar con sus compañeros, a hacer sus
tareas, pero también puede dedicar su tiempo de juego en casa en jugar con una “nintendo”
o con el ordenador, eso sí, siempre con la supervisión de un adulto que lo
aleje de páginas con contenido no adecuado.
Según mi experiencia con familiares, me parece que hoy en día los niños, sobretodo, ven demasiado la televisión. Los aparcas delante de la televisión y pasan las horas y ni te enteras de que el niño sigue ahí; opino que los niños de hoy en día no saben que es jugar con puzzles, cochecitos, muñecas, etc., la cual cosa no puedo calificar como buena o mala, simplemente, que necesitan de un dispositivo para entretenerse.
Pasando de los más pequeños a los adultos, las nuevas tecnologías
nos han acercado hacia realidades impensables hace unos años, desde la
comunicación con los demás de manera “gratuita” a una televisión a la carta,
redes sociales e innumerables fuentes de información que han facilitado nuestra
vida cotidiana.
La revolución informática ha cambiado nuestras vidas de tal manera que hoy en día muchos de nosotros no sabríamos funcionar sin programas como “whats app, Facebook” o dispositivos como los ordenadores o smartphones.
La revolución informática ha cambiado nuestras vidas de tal manera que hoy en día muchos de nosotros no sabríamos funcionar sin programas como “whats app, Facebook” o dispositivos como los ordenadores o smartphones.
Arantxa Carbonell Ordiñana
miércoles, 16 de octubre de 2013
Lectura Frankestein, pàg.21-66
Una vegada donada la teoria del dia, ens vam disposar a seure de forma que tots els alumnes ens podiem veure per compartir idees i fer un debat. Ens havíem de llegir la lectura del seminari del llibre de Frankestein recomanat pel professor, el qual el vam posar en comú entre tots. Vam buscar la frase que realment ens impactava, individualment clar, i després ho vam compartir amb els companys. Cal afegir que, malgrat la quantitat, d'alumnes que som, molts de nosaltres vam coincidir amb la frase triada, o almenys anaven seguides del tema tractat.
Ens pareix sorprenent i curiós la manera de que, a mesura que vas llegint aprens coneixements vertaderament importants que abarquen el tema de l'educació i fins i tot les importants tasques que té un pedagog.
Hem llegit exemples com el de Pinocho, que ens han ajudat a entendre allò que envoilta l'educació d'una manera metafòrica. Encara que semblava aburrit, vam extraure d'aquesta pràcticas conclusions i dubtes que van resultar positius per als nostres coneixements d'aquest tema tractat.
Ens pareix sorprenent i curiós la manera de que, a mesura que vas llegint aprens coneixements vertaderament importants que abarquen el tema de l'educació i fins i tot les importants tasques que té un pedagog.
Hem llegit exemples com el de Pinocho, que ens han ajudat a entendre allò que envoilta l'educació d'una manera metafòrica. Encara que semblava aburrit, vam extraure d'aquesta pràcticas conclusions i dubtes que van resultar positius per als nostres coneixements d'aquest tema tractat.
martes, 15 de octubre de 2013
"LE PETIT SAUVAGE"
La pel·lícula que narra fets reals ens endinsa en el món de l'educació. Troben a un xiquet salvatge a qui anomenaren Víctor i la pel·lícula ens mostra el procés d'aprenentatge d'aquest nen.
Segons el meu punt de vista, aquest sentiment per educar el nen no és realment pel seu bé, sino que el traten com un mitjà d'experimentació, també, tot hi ha que dir que l'època en la que es tractat el cas és també una época molt diferent a l'actual i possiblement avui el tema s'havera tractat des d'una perspetiva diferent.
Trobem una educació molt diferent des de'l seu primer conctacte amb ell que més avant; per una part en un primer moment podem observar l'experimentació del xiquet d'un nou món i d'altra, l'impossició cap al nen a l'hora d'aprendre.
Com a estudiant de pedagogía em sorgeixen preguntes com per exemple si les tasques que realitzen els educadors de Víctor són per a educar-lo o per a formar-lo en una societat concreta, és a dir volen fer d'ell un individu més de la societat sense pensar en el que ell ha viscut tots aquells anys a la selva, la seua forma de pensar, els seus sentiments cap a la natura...
Crec que tant a la pel·lícula com a la vida real molts educadors creen models per una societat i no eduquen als nens, ja que tot el que saben és imposat pels mestres i no deixen que els xiquets es desenvolupen individualment.
Visquem a una societat on els valors i les creences són imposades als nens per crear subjectes d'una societat?
Arantxa Carbonell
Segons el meu punt de vista, aquest sentiment per educar el nen no és realment pel seu bé, sino que el traten com un mitjà d'experimentació, també, tot hi ha que dir que l'època en la que es tractat el cas és també una época molt diferent a l'actual i possiblement avui el tema s'havera tractat des d'una perspetiva diferent.
Trobem una educació molt diferent des de'l seu primer conctacte amb ell que més avant; per una part en un primer moment podem observar l'experimentació del xiquet d'un nou món i d'altra, l'impossició cap al nen a l'hora d'aprendre.
Com a estudiant de pedagogía em sorgeixen preguntes com per exemple si les tasques que realitzen els educadors de Víctor són per a educar-lo o per a formar-lo en una societat concreta, és a dir volen fer d'ell un individu més de la societat sense pensar en el que ell ha viscut tots aquells anys a la selva, la seua forma de pensar, els seus sentiments cap a la natura...
Crec que tant a la pel·lícula com a la vida real molts educadors creen models per una societat i no eduquen als nens, ja que tot el que saben és imposat pels mestres i no deixen que els xiquets es desenvolupen individualment.
Visquem a una societat on els valors i les creences són imposades als nens per crear subjectes d'una societat?
Arantxa Carbonell
UN NOU DE TOT.
Comencem una nova etapa a un nou lloc, amb nova gent i nous temaris. En concret comencem un nou blog que ens acompanyarà a resta de curs per a compartir les nostres vivències, opinions i curiositats d'una manera molt didàctica...
Didàctica...eixe serà el principal eix d'aquest espai, amb el qual ens formarem a poc a poc amb la finalitat de ser unes bones pedagogues d'aqui uns anys.
Us esperem,
Iris Beneito Bodí
Arantxa Carbonell Ordiñana
Didàctica...eixe serà el principal eix d'aquest espai, amb el qual ens formarem a poc a poc amb la finalitat de ser unes bones pedagogues d'aqui uns anys.
Us esperem,
Iris Beneito Bodí
Arantxa Carbonell Ordiñana
Suscribirse a:
Entradas (Atom)