La pel·lícula que narra fets reals ens endinsa en el món de l'educació. Troben a un xiquet salvatge a qui anomenaren Víctor i la pel·lícula ens mostra el procés d'aprenentatge d'aquest nen.
Segons el meu punt de vista, aquest sentiment per educar el nen no és realment pel seu bé, sino que el traten com un mitjà d'experimentació, també, tot hi ha que dir que l'època en la que es tractat el cas és també una época molt diferent a l'actual i possiblement avui el tema s'havera tractat des d'una perspetiva diferent.
Trobem una educació molt diferent des de'l seu primer conctacte amb ell que més avant; per una part en un primer moment podem observar l'experimentació del xiquet d'un nou món i d'altra, l'impossició cap al nen a l'hora d'aprendre.
Com a estudiant de pedagogía em sorgeixen preguntes com per exemple si les tasques que realitzen els educadors de Víctor són per a educar-lo o per a formar-lo en una societat concreta, és a dir volen fer d'ell un individu més de la societat sense pensar en el que ell ha viscut tots aquells anys a la selva, la seua forma de pensar, els seus sentiments cap a la natura...
Crec que tant a la pel·lícula com a la vida real molts educadors creen models per una societat i no eduquen als nens, ja que tot el que saben és imposat pels mestres i no deixen que els xiquets es desenvolupen individualment.
Visquem a una societat on els valors i les creences són imposades als nens per crear subjectes d'una societat?
Arantxa Carbonell
No hay comentarios:
Publicar un comentario