Sessió del 18 de desembre, sobre el teatre oprimit.

El teatre de l'Oprimit.

El Teatre de l'Oprimit és una tendència teatral sistematitzada pel dramaturg, actor, director i pedagòg teatral brasiler Augusto Boal (1931-2009) en els anys 1960. Actualment Julián Boal, el seu fill, segueix les seves teories des Brasil.


La millor definició per aquest factor seria la que es tracta del teatre de les classes oprimides i per als oprimits, per desenvolupar una lluita contra estructures opressores. El Teatre de l'Oprimit reb influència del Teatre Èpic de Bertolt Brecht i de la Pedagogia de l'Oprimit de Paulo Freire. Les tècniques són les que comprenen uns jocs i dinàmiques múltiples que es descriuen en el seu llibre "Jocs per a actors i no actors" per posteriorment analitzar les opressions i relacions de poder i així poder combatre-les.

http://www.youtube.com/watch?v=boxkhGZ1Ca0



Al final de la classe, hem fet un debat. Hem exposat la idea de incorporar al sistema educatiu una tècnica com aquesta. Ens hem adonat, de que la majoria de nosaltres practicaba alguna cosa quan era xicotet a l'escola, amb un professor que donava suport a aquest art, tanmateix, no a totes les escoles ni de la millor manera s'adaptava aquestes tècniques. Potser, com forme estan les coses, no siga el millor moment per als que han de lliurar un sou, encara que per als xiquets pot ser una  tècnica per a desenvolupar un lluita contra estructures opressores.

Sessió del 18 de desembre, sobre la violència de gènere.

Violència de gènere.

La violència de gènere és un tipus de violència física o psicològica exercida contra qualsevol persona sobre la base del seu sexe o gènere que impacta de manera negativa la seua identitat i benestar social, físic i/o psicológico. D'acord a les Nacions Unides, el terme és utilitzat «per distingir la violència comuna d'aquella que es dirigeix ​​a individus o grups sobre la base del seu gènere».

Aquesta presenta diferents manifestaciones i inclou, d'acord al Comitè per a l'eliminació de la discriminació contra la dona, actes que causen patiment o dany, amenaces, coerció o una altra privació de llibertats. Aquests actes es manifesten en diversos àmbits de la vida social i política, entre els quals es troben la pròpia família, l'escola, l'Església, entre altres.

La violència de gènere és un problema que pot incloure assalts o violacions sexuals, prostitució forçada, explotació laboral, l'avortament selectiu en funció del sexe, violència física i sexual contra prostitutes, infanticidi femení, tràfic de persones, violacions sexuals durant període de guerra, atacs homofòbics cap a persones o grups d'homosexuals, lesbianes, bisexuals i transgèneres, entre d'altres.

Aquest tipus de violència presenta diverses característiques diferents a altres tipus de violència interpersonal, i normalment se l'associa a la violència contra la dona, encara que no són sinónims a causa de l'amplitud que abasten les diferents formes de violència, ja que no tots els estudis s'enfoquen en les definicions, identitats i relacions de gènere, així, no tota la violència contra la dona pot identificar-se com violència de gènere, 16 ja que el terme fa referència a aquell tipus de violència que té les seues arrels en les relacions de gènere dominants existents en una societat, de manera que és habitual que hi haja certa confusió al respecte i per tant, hi ha certa manca de consens.

D'altra banda, alguns autors l' equiparen amb la violència de parella, terme més acotat que la violència de gènere: aquest últim «és un problema molt ampli i que no només abasta les relacions de parella», i tal equivalència d'aquests conceptes portaria conseqüències negatives per a les dones que requereixen recursos institucionals de suport.

A més, també tendeix a confondre amb la violència domèstica,  terme més restringit que, tot i que està íntimament relacionat, inclou la violència «en el terreny de la convivència familiar o assimilada, per part d'un dels membres contra altres, contra algun dels altres o contra tots ells», i on s'inclouen a més de les dones, a xiquets i ancians. Per a alguns juristes ambdós termes són «confusament utilitzats en gran part dels estudis jurídics i fins i tot de les lleis o normes que s'han encarregat de la seva regulació». Algunes investigacions utilitzen «violència de gènere en l'espai familiar» per tal de diferenciarla.

A classe, les companyes ens han plantejat una sèrie de preguntes, que per grups hem contestat. Al concloure hem vist un vídeo i hem fet un debat general.

http://www.youtube.com/watch?v=ziIU2V_2C2A

Per acabar, presente una de les cançons d'un grup de música al qual perteneixc, sobre la violència de gènere.

http://www.youtube.com/watch?v=9QwjXPWUguM

Sessió del 18 de novembre, sobre la exposició del Síndrome de Down.

Síndrome de Down.

El síndrome de Down (SD) és un trastorn genètic causat per la presència d'una còpia extra del cromosoma 21 (o una part del mateix), en comptes dels dos habituals. Es caracteritza per la presència d'un grau variable de discapacitat cognitiva i uns trets físics peculiars que li donen un aspecte recognoscible. És la causa més freqüent de discapacitat cognitiva psíquica congénita1 i deu el seu nom a John Langdon Haydon Down que va ser el primer a descriure aquesta alteració genètica en 1866, encara que mai va arribar a descobrir les causes que la produïen. Al juliol de 1958 un jove investigador anomenat Jérôme Lejeune va descobrir que la síndrome és una alteració en l'esmentat parell de cromosomes.

  

No es coneixen amb exactitud les causes que provoquen l'excés cromosòmic, encara que es relaciona estadísticament amb una edat materna superior als 35 anys. Les persones amb síndrome de Down tenen una probabilitat una poc superior a la de la població general de patir algunes malalties, especialment de cor, sistema digestiu i sistema endocrí, a causa del excés de proteïnes sintetitzades pel cromosoma de més. Els avanços actuals en el desxifrat del genoma humà estan desvetllant alguns dels processos bioquímics subjacents a la discapacitat cognitiva, però en l'actualitat no existeix cap tractament farmacològic que puga haver demostrat millorar les capacitats intel·lectuals d'aquestes persones. Les teràpies d'estimulació precoç i el canvi en la mentalitat de la societat, per contra, sí estan suposant un canvi positiu en la seua qualitat de vida.

http://www.youtube.com/watch?v=NsKwaBMplo8

Sessió del 18 de desembre, sobre la tecnología.

L'avanç de la tecnología fins l'actualitat.

La tecnologia és tot "el conjunt de coneixements propis dels oficis mecànics i arts industrials".
Quan parlem de tecnologia, només vénen a la ment paraules com: ordinadors, jocs de vídeos, discos compactes, etc., Sense fixar-nos que aquesta paraula es refereix al infinitat de màquines o eines mogudes per una força no humana però que ha de ser dirigida per l'home. Aquestes màquines podrien ser, des d'articles tan xicotets com calculadores o rellotges, fins a automòbils, avions, o les ja inventades i famoses computadores. Cal assenyalar que diverses d'aquestes maquinàries treballen pel seu compte però va ser un home qui la va posar en marxa i qui la podrà parar.

La tecnologia, amb els seus pro i les seues contra, s'ha desenvolupat de forma meravellosa i ha permès que es prolongue la vida, es millore el sistema de salubritat i que hagen avançat els mètodes de producció i distribució de diferents coses com la collita d'aliments, la roba, etc. La tecnologia també ha contribuït al desenvolupament de noves tècniques de manufactura i ha fet que les comunicacions i el transport siguen més ràpides i eficients.

El món s'ha acovardit a causa dels avanços de la tecnologia moderna. Tan és així que ja aquesta s'ha convertit en part fonamental pel desenvolupament funcional del país. Hem arribat al punt que una societat sense tecnologia és com una societat prehistòrica. Com a les escoles, que s'han començat a situar computadores per ensinistrar els xiquets des dels quatre anys d'edat.

En conclusió, podem resumir que la tecnologia moderna està augmentant la productivitat i l'efectivitat, com a resultat, per la qual cosa es requerirà un esforç menor de treball per satisfer les necessitats bàsiques de l'individu. Vegem de manera positiva el futur en la tecnologia, però recordem que hem de saber manejar i utilitzar-la per una millor qualitat de vida.

  http://www.youtube.com/watch?v=DfNBmK-2VS0

11 de Desembre, J.GIMENO SACRISTÁN

"L'EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA: SEU SENTIT

EDUCATIU I SOCIAL "

L' educació obligatòria és un dels cicles d'educació, ensenyament o estudis que de forma obligatòria ha de cursar un xiquet o un jove, i el currículum, durada, objectius, continguts, procediments i metodologia, varien en funció del sistema educatiu de cada país i època.

Durant esta sessió, ens vam dividir en grups i vam llegir un apartat de la lectrua de J.Gimeno Sacristán. Un dels punts importants és que l'educació obligatòria es basa en una escolaritat igual per a subjectes diferents en una escola comuna. És a dir, tots els xiquets tenen dret a l'escolaritat, però cada un és diferent en la manera d'aprendre dins de la mateixa escola o aula.

La consideració de la diversitat humana és una constant en la història dels sistemes escolars, en el pensament en general i en l'educatiu, en particular, en permanent relació dialèctica amb la proclamació de la universalitat de la naturalesa humana, de la qual es dedueix , entre altres coses
el dret a rebre l'ensenyament en condicions d'igualtat.

L'escola i el seu currículum, que han de ser oportunitats per a tothom, passen amb
massa facilitat a ser estructures de dificultats graduades que tothom ha de
superar un mateix ritme i amb les mateixes ajudes, de manera que en cada un dels
graons que estableix la graduació mesurem als subjectes per veure si són aptes o
no, els diferenciem i els diem a molts que són desiguals als altres. Si és
oportunitat d'aprenentatge en l'escolaritat obligatòria, els continguts culturals es
converteixen en escala jerarquitzadora i excloent dels que ascendeixen a poc a poc, es
detenen en el camí o, simplement, rebutgen l'escala perquè no els atrau pujar
per ella, o perquè desconeixen on condueix i no veuen motius per ascendir per ella. Els professors de l'ensenyament primari estan acostumats a la varietat i disparitat de situacions individuals respecte de la norma ideal; pels que treballen en l'ensenyament secundari obligatori aquesta "diversitat de nivells" sol xocar amb la cultura professional purificada a batxillerat, més seleccionadora i
propícia a jerarquitzar.

EDUCACIÓ EMOCIONAL

L'educació emocional és la capacitat de controlar i reconèixer els sentiments i emocions propis i dels altres, de discriminar entre elles i fer servir aquesta informació per guiar el nostre pensament i les nostres accions.

Una de les seues funcions prinicpals és treballar la forma d'interactuar amb el món. Té molt en compte els sentiments, i engloba habilitats com el control dels impulsos, l'autoconsciència, la motivació, l'entusiasme, la perseverança, l'empatia, l'agilitat mental, etc.

Aquest sistema emocional, pareix que s'impose a la nostra voluntat conscient perquè està ben amagat a les capes més profundes del cervell, on sorgeixen les emocions de plaer, disgust, ira, por, i es guarden els "records emocionals".

Els nostres companys de classe que han exposat hui, ens han format en grups, i així poder fer un "joc'' en el qual havíem de dir a una persona del grup aquells aspectes positius que ens sorprenenen o simplement valorar a aquella persona de manera autèntica. Han hagut sorpreses i bones impressions.

Les habilitats per gaudir d'una bona intel·ligència emocional es poden aprendre i es basen en actituds que comporten resultats sorprenents, com en el cas del vídeo. L'educació emocional intenta potenciar la nostra intel·ligència emocional per tal de facilitar el desenvolupar-se a la vida amb èxit i felicitat.

Ací, enllace un vídeo, el qual m'ha paregut prou clar i transparent sobre el tema tractat:

http://www.youtube.com/watch?v=PQE4WqQSOcQ

SESIÓN 28 DE NOVIEMBRE

Durante la sesión de hoy hemos contado con las exposiciones de dos grupos de clase, el primero acerca de Toshiro Kanamori un educador japonés el cual ama su trabajo de educador; y el segundo a cerca de la educación emocional mediante el visionado de un documental de Redes de Eduard Punset.

Toshiro Kanamori es un maestro que trabaja en la escuela municipal de primaria de Kanawara, una ciudad de 8.000 habitantes, en Japón.
Ha conseguido unir aprendizaje con diversión, con respeto a la individualidad de cada niño y con un gran crecimiento personal de sus alumnos. Decidió que no sólo vale con instruir conocimientos, sino que hay que educar para la vida; explica a sus alumnos que solo tenemos una vida y que debemos vivirla con alegría, pero que la felicidad no consiste en buscar únicamente el beneficio individual, sino en aprender a pensar en los demás.
Durante sus clases son habituales "las cartas en la libreta" mediante las cuales los alumnos se sinceran y hablan acerca de sus sentimientos, vivencias y pensamientos. Mediante estas prácticas el profesor quiere conseguir un desarrollo de la empatía de sus alumnos.

Toshiro considera que el trabajo más importante de un maestro es mostrarles a sus alumnos el valor de la vida, que tienen que mostrarse tal y como son y sobretodo crear una clase en la cual los alumnos creen buenos lazos entre ellos.

Muchas veces otros profesores asisten a sus clase para observarle y aprender de él.

Durante el documental encontramos una escena en la cual unos niños son motivo de burla porque no sacan buenas notas, Toshiro les explica que la gente no se debe reir de sus amigos, sino que los ha de llevar dentro del corazón. En ese momento los alumnos comienzan a darse la culpa entre ellos, pero nunca a ellos mismos, es por ello que Kanamori les pide que reflexionen y que escriban una carta en su libreta.

Durante los dos años que estos niños cursaron Toshiro Kanamori a demás de aprender acerca de matemáticas, lengua y demás materias, los niños aprendieron que si una persona no es feliz no será nadie.

El último día con sus alumnos, este ejemplar profesor escribió en su pizarra la palabra LAZOS, una palabra que representara esos dos años en los que había conseguido que estos pequeños siempre estuviesen en sus corazones y se recordasen con un gran aprecio.

Durante la segunda exposición abordamos el tema de la educación emocional a través de un visionado del documental redes, en él encontramos las figuras de Richard Davison y Goleman, dos pioneros en el tema de la educación emocional que consideran que hemos de educar desde pequeños en este campo, para que los niños sepan gestionar sus emociones la cual cosa les repercutirá positivamente.
Debemos educar a los niños en ciudadanos ejemplares curtidos de cualidades humanas para de este modo llegue a ser una persona feliz y no un mero cuenco lleno de conocimientos que no utiliza ni le llenan como persona.

Tras el visionado hemos realizado una práctica en grupos que consistía a rodear a un miembro del grupo y mirándole a los ojos decirle algo que nos gustase de él.
Mediante esta dinámica se pretendía mostrar que muchas veces nuestros compañeros más próximos no saben que pensamos realmente y así reforzar su autoestima, ya que muchos de nosotros damos mucha importancia a aquello que los demás piensen de nosotros.



En cuanto a la práctica de éste día tuvimos unos minutos para reflexionar acerca de una experiencia positiva durante nuestro aprendizaje cosa que nos ha echo ver que cosas que a veces no les prestamos suficiente importancia llega el día en que la tiene como por ejemplo un banco de libros, el día del protagonista o una bonita excursión.

-HOMESCHOOLING-

Durant aquesta sessió, ha exposat un grup per a tota la classe. Ha esta una classe molt entretinguda i interessant. Al principi, les alumnes han explicat el tema del "homeschooling" , consisteix en una educació a la llar o l'escola a casa (també anomenada educació a la llar o l'aprenentatge basat en la llar). És a dir, l'educació dels fills a la llar, en general donada pels pares o pels tutors, més que en altres entorns formals de l'escola pública o privada. Encara que abans de la introducció de les lleis d'assistència obligatòria a l'escola, la majoria de l'educació infantil es va produir dins de la família o de la comunitat, el homeschooling en el sentit modern, és una alternativa als països desenvolupats per assistir a les escoles públiques o privades.

L'educació a la llar és una opció legal per als pares en molts països, el que els permet oferir als seus fills un ambient d'aprenentatge com una alternativa a les escoles públiques o privades fora de la casa de l'individu.

Després d'una breu explicació, ens hem ajuntat en grups de membres reduïts. Amb l'estratègia de, repartint textos sobre el homeschooling, en els quals havíem de llegir i comentar entre les companyes, l'argument per defensar o estar en contra d'aquest fenòmen.

http://www.youtube.com/watch?v=pnScIHmBnx4

http://www.youtube.com/watch?v=YULj5bFpSKY

http://www.youtube.com/watch?v=mwr7PTZhGaI

Els pares citen moltes raons com les motivacions d'educar a casa els seus fills . Les tres raons que estan seleccionats per la majoria dels pares educació a la llar als Estats Units són la preocupació pel medi ambient de l'escola , per proporcionar instrucció religiosa o moral , i la insatisfacció amb la instrucció acadèmica a les escoles públiques i privades . Educació a casa també pot ser un factor en l'elecció d'estil de criança o una opció per a les famílies que viuen en zones rurals aïllades , que viuen temporalment a l'estranger , per permetre més viatges, mentre que molts atletes joves i els agents se'ls ensenya a casa.

Aquest fenòmen es pot utilitzar com una forma d'educació complementària , una manera d' ajudar els xiquets a aprendre , en circumstàncies específiques . Per exemple , aquells que assisteixen a escoles degradades poden beneficiar molt l'educació a la llar amb formes d'aprenentatge , utilitzant la immediatesa i baix cost de la Internet . Es pot combinar amb l'educació tradicional i donar lloc a resultats millors i més complets .
En alguns llocs , un pla d'estudis aprovat es requereix legalment si els xiquets estan sent educats a casa.

11ª sesión -el currículum oculto-

Durante la clase del 14 de Noviembre volvimos a abordar temas de anteriores sesiones como es el de el currículum, el conjunto de competencias básicas, objetivos, contenidos, criterios metodológicos y de evaluación que los estudiantes deben alcanzar en un determinado nivel educativo. En el sentido educativo, es el diseño que permite planificar las actividades académicas.
Por otro lado encontramos "escondido" el currículum oculto, aquellos aprendizajes que son incorporados por los estudiantes aunque dichos aspectos no figuren en el currículum oficial. Dentro de este podemos nombrar como ejemplo el sistema democrático dominante como el "bueno" entre otros, pero también, si nos paramos a inspeccionar un poco los libros con los cuales trabajan desde pequeños los alumnos en las escuelas podemos percibir un cierto destinatario como es la persona blanca de medio-alto nivel económico.
Es un aspecto el cual, al menos yo hasta este momento, no me había percatado, pero es una realidad la cual cometen las editoriales de nuestro país, esas que poco a poco se han hecho con el poder de emisoras de radio, canales de televisión, periódicos, etc. Son éstas las que nos muestran el mundo y lo hacen a su manera, como ellas quieren que lo percibamos, es por esto que el maestro de estos pequeños debe tener un poco de conciencia y mostrar diversas actitudes ante sus alumnos para que estos se percaten de que la vida no es tal como la muestran éstos, una difícil tarea de la cual tenemos que trabajar para cambiarla.

Dentro de ésto a que llamamos currículum oculto encontramos el debate del uniforme, encontramos muchas y diversas opiniones acerca de este tema, tales como es por comodidad, por ahorrar en ropa, por la igualdad dentro de las aulas, etc. Pero aquello de lo que no nos hablan es de el uniforme como señal de distinción, de yo soy éste y tu eres el otro, el uniforme como medio de proporcionar a los alumnos una identidad de la cual se han de sentir orgullosos (o no) de a qué colegio pertenecen.
Según mi parecer estas medidas solo aumentan la rivalidad entre los más pequeños de nuestra sociedad, es como una directriz de con quien han de juntarse y con quien no, una manera de diferenciarlos para el futuro ya desde pequeños, de que se acostumbren al uniforme para cuando la sociedad les imponga uno lo acepten sin más.

Sin mencionar el comercio que se encuentra tras ellos, precios disparatados para polos, chaquetas, pantalones y faldas que impiden que se encuentren cómodos con esas prendas que ellos prefieren, con colores con los que se identifican y modas que definan sus personalidades.
Aquello que parece una despreocupada moda para que las madres vistan a sus hijos responde de formas inesperadas cada vez más en nuestra sociedad, en la que no queda otro remedio, al parecer, que acatar las normas.

8ª sesión- la competitividad dentro del aula-

Durante la sesión del día 6 de Noviembre abordamos el tema de la competitividad dentro del aula, una realidad que según mi punto de vista posiciona a las personas según sus logros, "preparándoles" para un lejano futuro en el que la sociedad "pondrá a cada uno en su lugar".
Erróneamente los profesores están condicionando a sus alumnos ya desde tempranas edades en la que ellos no llegan a comprender porqué su compañero ha recibido un "premio" y ellos no; creo que así alientan el ánimo de los ganadores y bloquean el de los "perdedores" porque me parece que es así como se sienten unos niños que a penas alcanzan seis años. Así conocemos el papel del "listo" de la clase y del "tonto".
Aunque desde esta perspectiva parezca una tontería son roles que poco a poco se van adquiriendo en ésta sociedad, y aunque nos duela, muchas veces si echamos la vista atrás, nos percatamos de que así ha sido.

Y si en lugar de premiarles con un caramelo o una absurda pegatina su merecido fuese explicarles a aquellos que no lograron la respuesta, o al menos tan pronto como el primero. Es algo que se me pasa por la cabeza, un premio algo altruista y a la vez educativo en vez de negar una recompensa a aquellos que no "ganaron".

Por otra parte también tropezamos con otro gran tópico dentro de nuestra sociedad que continúa en cierta manera los roles de las líneas anteriores...las clases sociales.
Parece mentira que los más pequeños de ésta sociedad adquieran estas costumbres tan feas ya desde bien pequeños y es que desde los siglos de los siglos quien tiene más siempre va por encima, y aunque suene disparatado son actitudes que cada vez más se pueden observar en los patios de colegio o incluso en los parques de todas las ciudades. Hasta ellos han creado su propia jerarquía: en la cabeza los colegios privados, esos a los que no todos pueden acceder, los más exclusivos; siguiéndoles encontramos a los colegios concertados, y a la cola los colegios públicos.
Y si con esta barbarie no fuese suficiente, luego encontramos las de mi coche es mejor, o tengo un móvil más caro que el tuyo, entre otras...
Y esto es el resultado de la incredulidad de nuestra sociedad en la que lo que más cuesta mejor es. Estamos creando unos pequeños monstruos que no valoran las cosas más simples de la vida. Solo les importa el consumismo que esta sociedad tanto valora, quien tiene más y quien más puede tener.

La educación es una palabra muy global, pero tiene un pequeño significado que hoy no cumple y hasta que no se eduque en valores a estos pequeños, continuaremos formando pequeños consumistas cuyo objetivo en esta vida sea poseer, y no lograr.