-HOMESCHOOLING-

Durant aquesta sessió, ha exposat un grup per a tota la classe. Ha esta una classe molt entretinguda i interessant. Al principi, les alumnes han explicat el tema del "homeschooling" , consisteix en una educació a la llar o l'escola a casa (també anomenada educació a la llar o l'aprenentatge basat en la llar). És a dir, l'educació dels fills a la llar, en general donada pels pares o pels tutors, més que en altres entorns formals de l'escola pública o privada. Encara que abans de la introducció de les lleis d'assistència obligatòria a l'escola, la majoria de l'educació infantil es va produir dins de la família o de la comunitat, el homeschooling en el sentit modern, és una alternativa als països desenvolupats per assistir a les escoles públiques o privades.

L'educació a la llar és una opció legal per als pares en molts països, el que els permet oferir als seus fills un ambient d'aprenentatge com una alternativa a les escoles públiques o privades fora de la casa de l'individu.

Després d'una breu explicació, ens hem ajuntat en grups de membres reduïts. Amb l'estratègia de, repartint textos sobre el homeschooling, en els quals havíem de llegir i comentar entre les companyes, l'argument per defensar o estar en contra d'aquest fenòmen.

http://www.youtube.com/watch?v=pnScIHmBnx4

http://www.youtube.com/watch?v=YULj5bFpSKY

http://www.youtube.com/watch?v=mwr7PTZhGaI

Els pares citen moltes raons com les motivacions d'educar a casa els seus fills . Les tres raons que estan seleccionats per la majoria dels pares educació a la llar als Estats Units són la preocupació pel medi ambient de l'escola , per proporcionar instrucció religiosa o moral , i la insatisfacció amb la instrucció acadèmica a les escoles públiques i privades . Educació a casa també pot ser un factor en l'elecció d'estil de criança o una opció per a les famílies que viuen en zones rurals aïllades , que viuen temporalment a l'estranger , per permetre més viatges, mentre que molts atletes joves i els agents se'ls ensenya a casa.

Aquest fenòmen es pot utilitzar com una forma d'educació complementària , una manera d' ajudar els xiquets a aprendre , en circumstàncies específiques . Per exemple , aquells que assisteixen a escoles degradades poden beneficiar molt l'educació a la llar amb formes d'aprenentatge , utilitzant la immediatesa i baix cost de la Internet . Es pot combinar amb l'educació tradicional i donar lloc a resultats millors i més complets .
En alguns llocs , un pla d'estudis aprovat es requereix legalment si els xiquets estan sent educats a casa.

11ª sesión -el currículum oculto-

Durante la clase del 14 de Noviembre volvimos a abordar temas de anteriores sesiones como es el de el currículum, el conjunto de competencias básicas, objetivos, contenidos, criterios metodológicos y de evaluación que los estudiantes deben alcanzar en un determinado nivel educativo. En el sentido educativo, es el diseño que permite planificar las actividades académicas.
Por otro lado encontramos "escondido" el currículum oculto, aquellos aprendizajes que son incorporados por los estudiantes aunque dichos aspectos no figuren en el currículum oficial. Dentro de este podemos nombrar como ejemplo el sistema democrático dominante como el "bueno" entre otros, pero también, si nos paramos a inspeccionar un poco los libros con los cuales trabajan desde pequeños los alumnos en las escuelas podemos percibir un cierto destinatario como es la persona blanca de medio-alto nivel económico.
Es un aspecto el cual, al menos yo hasta este momento, no me había percatado, pero es una realidad la cual cometen las editoriales de nuestro país, esas que poco a poco se han hecho con el poder de emisoras de radio, canales de televisión, periódicos, etc. Son éstas las que nos muestran el mundo y lo hacen a su manera, como ellas quieren que lo percibamos, es por esto que el maestro de estos pequeños debe tener un poco de conciencia y mostrar diversas actitudes ante sus alumnos para que estos se percaten de que la vida no es tal como la muestran éstos, una difícil tarea de la cual tenemos que trabajar para cambiarla.

Dentro de ésto a que llamamos currículum oculto encontramos el debate del uniforme, encontramos muchas y diversas opiniones acerca de este tema, tales como es por comodidad, por ahorrar en ropa, por la igualdad dentro de las aulas, etc. Pero aquello de lo que no nos hablan es de el uniforme como señal de distinción, de yo soy éste y tu eres el otro, el uniforme como medio de proporcionar a los alumnos una identidad de la cual se han de sentir orgullosos (o no) de a qué colegio pertenecen.
Según mi parecer estas medidas solo aumentan la rivalidad entre los más pequeños de nuestra sociedad, es como una directriz de con quien han de juntarse y con quien no, una manera de diferenciarlos para el futuro ya desde pequeños, de que se acostumbren al uniforme para cuando la sociedad les imponga uno lo acepten sin más.

Sin mencionar el comercio que se encuentra tras ellos, precios disparatados para polos, chaquetas, pantalones y faldas que impiden que se encuentren cómodos con esas prendas que ellos prefieren, con colores con los que se identifican y modas que definan sus personalidades.
Aquello que parece una despreocupada moda para que las madres vistan a sus hijos responde de formas inesperadas cada vez más en nuestra sociedad, en la que no queda otro remedio, al parecer, que acatar las normas.

8ª sesión- la competitividad dentro del aula-

Durante la sesión del día 6 de Noviembre abordamos el tema de la competitividad dentro del aula, una realidad que según mi punto de vista posiciona a las personas según sus logros, "preparándoles" para un lejano futuro en el que la sociedad "pondrá a cada uno en su lugar".
Erróneamente los profesores están condicionando a sus alumnos ya desde tempranas edades en la que ellos no llegan a comprender porqué su compañero ha recibido un "premio" y ellos no; creo que así alientan el ánimo de los ganadores y bloquean el de los "perdedores" porque me parece que es así como se sienten unos niños que a penas alcanzan seis años. Así conocemos el papel del "listo" de la clase y del "tonto".
Aunque desde esta perspectiva parezca una tontería son roles que poco a poco se van adquiriendo en ésta sociedad, y aunque nos duela, muchas veces si echamos la vista atrás, nos percatamos de que así ha sido.

Y si en lugar de premiarles con un caramelo o una absurda pegatina su merecido fuese explicarles a aquellos que no lograron la respuesta, o al menos tan pronto como el primero. Es algo que se me pasa por la cabeza, un premio algo altruista y a la vez educativo en vez de negar una recompensa a aquellos que no "ganaron".

Por otra parte también tropezamos con otro gran tópico dentro de nuestra sociedad que continúa en cierta manera los roles de las líneas anteriores...las clases sociales.
Parece mentira que los más pequeños de ésta sociedad adquieran estas costumbres tan feas ya desde bien pequeños y es que desde los siglos de los siglos quien tiene más siempre va por encima, y aunque suene disparatado son actitudes que cada vez más se pueden observar en los patios de colegio o incluso en los parques de todas las ciudades. Hasta ellos han creado su propia jerarquía: en la cabeza los colegios privados, esos a los que no todos pueden acceder, los más exclusivos; siguiéndoles encontramos a los colegios concertados, y a la cola los colegios públicos.
Y si con esta barbarie no fuese suficiente, luego encontramos las de mi coche es mejor, o tengo un móvil más caro que el tuyo, entre otras...
Y esto es el resultado de la incredulidad de nuestra sociedad en la que lo que más cuesta mejor es. Estamos creando unos pequeños monstruos que no valoran las cosas más simples de la vida. Solo les importa el consumismo que esta sociedad tanto valora, quien tiene más y quien más puede tener.

La educación es una palabra muy global, pero tiene un pequeño significado que hoy no cumple y hasta que no se eduque en valores a estos pequeños, continuaremos formando pequeños consumistas cuyo objetivo en esta vida sea poseer, y no lograr.

Dimecres 13 novembre

El sistema educatiu de Corea.




Corea té una mirada cap al futur i un ejemple a nivell mundial de l'educació. Un model d'ensenyament que en poc temps va convertir a Corea del sud en un dels més potents del món. A més la cultura és la font que explica que l'educació és molt important al país. Els pares són merament concients que el més importat que li poden entregar al seu fill és l'educació, i per això, si han d'invertir el 70% dels seus ingressos ho farán, així conseguirán un lloc a les millors universitats, segons el seu objectiu principal.
A Corea, l'educació es converteix en el motor prinicipal que li permet al seu país tindre una de les economies més poderoses del món. Per això tenen els millors professors, que són contractats d'entre els millors. A més, els menuts están acostumats a estar 11 hores diàries, que després motivats pels seus pares seguixen estudiant en acadèmies perprofunditzar lo aprés.
Segons els experts, és el futur de l'educació. Tanmateix, a diferència d'ací, existeix una inversió millonaria de part del govern, per a que el motor del país funcione a la perfecció.
En l'ensenyança mitjana hi ha molt de treball per als alumnes i molta pressió, és a dir, gran èxit va lligat a gran excés de estrés dels alumnes, que desde menuts van creixent en mig de una forta competivitat per accedir a les grans universitats.
És un repte que el govern Coreà ja te entre les seues mans i actualment debaten de com millorar el model per a que l'exit no siga agredolç.

http://www.youtube.com/watch?v=c2xTimSvMXQ

Dijous 7 de novembre.

Per començar la classe em vist un vídeo del qual, després hem fet un debat. El vídeo tracta del Sistema Educatiu Finlandés, un sistema completament diferent al nostre sistema pel seu procés en quant a l'eduació. Parla de les seues característiques com que aquest és igualitari, és gratuïta a temps complet per als estudiants i aquesta gratuïtat inclou l'assistència sanitària i el menjador, durant tota l'escola elemental, de 7 a 16 anys, tots els llibres i materials escolars són gratuïts i donats pel mateix centre. Els alumnes que viuen lluny de l'escola poden demanar el reemborsament del cost del transport. Els alumnes que tenen dificultats d'aprenentatge podent també beneficiar, en el mateix centre, de l'ajuda d'un professor especialista , que pot anar a classe per guiar o bé treballar amb ell de manera separada. En els estudis que es fan per analitzar els motius d'aquests bons resultats es posaven en relleu l'alt grau de responsabilitat dels alumnes, l'absència d'estrès en un sistema on no es pot repetir curs i la qualitat de la formació dels docents.
És important considerar que els docents del sistema públic són elegits directament per la directiva del centre educatiu. Això permet que cada centre pugui crear els millors equips de treball i buscar els professors que millor encaixin en el seu projecte educatiu real.
Cal remarcar que Finlàndia ha tingut una reforma que els ha dut a una bona situació educativa, tanmateix, ací n'hem fet tantes, que no conseguim que millore el nivell. A Finlàndia, a partir de d'ací acull tots els alumnes en les mateixes instal·lacions tant a primària com a secundària fins als 16 anys i reben el mateix ensenyament elemental. Aquesta progressivitat permet estudiar de manera objectiva els resultats de la reforma comparant el futur d'una edat tocada per la reforma i aquells de la mateixa edat no tocats per la reforma educativa. Per conclusió, la reforma ha suposat una reducció de les desigualtats en un 25%.

http://www.youtube.com/watch?v=-ZnCK77VGTw


              

Després d'aquest debat, hem passat a la sessió pràctica. Hem posat en comú les aportacions dels coneixements més importants del capítol. El més significatiu pot ser el fet de que, mentre el xiquet no està educat, el educador no pot elegir els seus propòsits de aprenentatge per sí mateix ni decidir que és imporant per a ell, doncs ningú és autònom. No obstant això, el educador no sempre aconsegueix que l'altre faja el que ell considere que li convé per a conseguir el propòsit. El educador construeix un marco en el que l'altre puga anar descobrint regles bàsiques que li permeten obrar per si mateixos. Encara que, no pot imposar sabers en el nom de la seua universalitat, sinó que ha de posar a prova esta universalitat al mateix acte de transmetre'ls.

Després hem fet un resum de tot el llibre, millor dit, el més ignificatiu de tota la lectura. El llibre ens ha aportat uns coneixements sobre l'educació els quals hem debatit per comprendre'ls millor. Ens ha situat en un ambient en el qual desconeixem un poc, i ens ha profunditzat en el tea de l'educací, fent-nos aprendre, amb una lectura plena de metàfores, definicions i anècdotes.










   

Dijous 31 d'octubre. Lectura Frankestein.

Vam fer una intoducció al principi de la classse i ens vam endinsar en el tema de la cultura de la nostra societat. Sempre posant les nostres idees en comú per tal d'aprofundir més en els coneixements d'aquest tema. Cal dir, que vam aprendre aspectes relacionats en l'educació relacionades en la cultura.

Després ens vam posar en posició de pràctica i vam comentar les últimes pàgines de la lectura de Frankestein, encara que anàvem atrassats en les pràctique i encara no haviem acabat de comentar la lectura de la pràctica anterior. Vam assenyalar frases com: ''La persona que se contruye frente a nosotros no se deje llevar, o incluso se nos oponga para recordar-nos que no es un objeto en construcción sino un sujeto que se construye'', ''Aprender es siempre tomar información del entorno en función de un proyecto personal'', ''El aprendizaje deriva de una decisión que sólo el otro puede formar y es totalmente imprevisible''

http://www.youtube.com/watch?v=pUIpJneuCJc

Posada en comú de la segona sessió de lectura: Frankestein, pàg.66-95

Aquesta setmana, el dijous, vam fer una pràctica en la que vam posar en comú totes les frases que consideravem més imporants, és a dir, el mateix que la setmana passada. Ara a classe ja es notava un bon ambient i millor comunicació. Vam trobar moltes frases en comú i vam aclarir dubtes, ja que molts de nosaltres no haviem comprés del tot el text, i per això el vam aprofundir.

                                    

Per finalitzar la classe, vam intentar entendre millor el text que havíem llegit, ja que encara quedaven dubtes, no obtsant això, creiem que aquest capítol és més comprensible que l'anterior.